viernes, 19 de octubre de 2012

Chichen Itzá, Cenote Ik il, Rio Lagartos

8.6.12

Ens vam llevar cap a les 8, vam esmorzar i vam anar a pagar l'hotel, ens volien cobrar més del compte. Els vaig ensenyar el correu de booking.com on posava el preu i em van dir que això era preu antic i que no era el seu problema... els vaig respondre que si, que era el seu problema i que a més voliem un descompte perquè haviem escollit l'hotel per la piscina pel nen i va resultar que estava buida,... així que no pensavem pagar el que em demanaven.

Vam passar un mal rato perquè el noi deia que ell no tenia cap poder per rebaixar-nos el preu i jo li vaig dir que truqués a qui fós però que no pensavem pagar més,... va trucar la jefa i després d'una bona discussió va acceptar la rebaixa... sobretot quan es va enterar de lo de la piscina. Estava molt enfadada.

Passada la mala estona, vam marxar cap a Chichen Itzá. 45 minuts de cotxe.

Ens va agradar molt, però hi ha un excés de turisme pel meu gust... i havent estat a Uxmal uns dies abans, Chichen no ens va sorprendre massa, això si... la piràmide de kukulcan és espectacular.



Al sortir vam apartar-nos de la part turistica i vam anar a dinar a un restaurant anomenat "la palapa". 50pesos el menú i bonissim. Està a l'entrada de la zona arqueològica. Estavem sols i ens van explicar que la majoria de clientela seva és autoctona i ara era temporada baixa.

Al acabar de dinar vam anar cap al cenote Ik Il. Espectacular, pero una mica agobiant de gent.




Després de la super refrescada, vam continuar amb el cotxe cap a Rio Lagartos. Un parell d'hores de cotxe.

Just a l'entrada del poble, vam trobar un exèrcit de crancs!!!!! Vam baixar del cotxe i els vam empaitar i fins i tot algún es va enfrentar a nosaltres!! Ens ho vam passar super bé.



N' hi havia centenars i a la carretera n'hi havia moltissims d'atropellats, ara bé, quan vam veure on descansen... a saber què mengen!!! val més no pensar-ho!!  jajajaa

Teniem una reserva feta a l'hotel Punta Ponto, no ens va costar gens de trobar perquè Rio Lagartos és un poble pesquer molt petitet. Al arribar vam demanar si es podia pagar amb visa perquè anavem justos de pesos i si no n'acceptaven haviem de buscar un caixer... i aqui va començar la nostra odissea!!!

No cobren amb visa i no hi ha cap caixer al poble!!

Com????

Doncs aixo que a Rio Lagartos no hi ha caixers, el més proper és a Tizimin, el poble anterior a uns 30 minuts.

Teniem els diners justets per poder fer una excursió per la zona l'endemà, així que vam demanar si ens acceptarien Euros per pagar l'hotel... ens va dir que sí i malgrat el canvi no va ser excel.lent, no es va passar.

Vam demanar si hi havia cap restaurant que cobrés amb Visa i ens van dir que sí... l'unic del poble un que es diu La torreja, gairebé al davant de la caseta del sindicat de pescadors que organitza les excursions per la zona.... tema solucionat!! Sopem pagant amb visa i així els pesos que ens queden els podem fer servir per la excursió. (però la cosa es complicaria...)

Vam sopar una parrillada de peix bonissima!!! M'aixeco per anar a pagar amb visa i.... on tinc la visa? on és la meva visa?????? al moneder no hi és.... suor freda, suor cada cop més freda... on coi és la meva visa???? Laura pensa!!

L'ultim lloc on la vaig fer servir... al caixer de Izamal!! Fa 24 hores!!!! me la vaig deixar al caixer!!!!!

Estem arreglats!!! ens queden 400 pesos al moneder, el sopar val 320, així que podem pagar... però ens quedem sense ni un peso i sense tarja de crèdit perquè el colmo dels colmos és que la del meu home ens la van robar a l'inici del viatge, al metro de Madrid, així que de dues ens quedem a 0!!!!!

Després de fer les gestions oportunes per anular la tarja i assegurar-nos que no l'havia fet servir ningu (el més segur és que el caixer se la va empassar), vam anar a dormir... però abans vam haver de negociar amb l'hotel si ens podrien descambiar uns quants euros a pesos... sense aixo, demà ens quedavem sense excursió per Rio Lagartos i el viatge fins aqui hauria estat per res. Per sort, ens van dir que sí, evidentment a un mal canvi i ens vam poder relaxar.

Només ens quedava la incertesa de si l'endemà podriem canviar euros a pesos en algun banc, ja que coincidia en que seria dissabte. (sort que el meu home és previsor i portava euros a sobre).








No hay comentarios:

Publicar un comentario